Permeteu-me que expliqui en aquestes línies quelcom que avui resulta inexplicable, perquè per moltes bones paraules i millors intencions que hi hagi, la realitat esdevé sovint tot el contrari. La justícia, dissortadament, en nombroses ocasions, esdevé una justícia de segona en favor de ciutadans que reben un tracte de primera.

Recentment, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència judicial que obliga a pagar una indemnització desmesurada als propietaris dels terrenys de la Vinyota. Uns terrenys que eren agrícoles i en els quals, actualment, hi ha més de 300 habitatges de protecció oficial i un ampli ventall d'equipaments públics i espais públics per a tota la ciutat.

Aquesta operació va comptar amb el suport de tots els partits polítics representats a l'Ajuntament. Així es va decidir perquè, al marge de les diferents ideologies que ens diferencien, tots coincidim en entendre que som l'administració més propera al ciutadà i, per tant, som la millor garantia per a la generació d'oportunitats per als nostres veïns i veïnes.

Avui, tot i aquesta sentència més que injusta, haig de reconèixer que estem molt satisfets amb el resultat d'aquesta operació perquè ha permès que 300 famílies hagin pogut tenir accés a un habitatge digne. I no només això; també ens ha permès la creació d'equipaments com la residència de discapacitats o tenir espai disponible per equipaments educatius. També hem guanyat molts metres quadrats de superfície en espais públics i hem generat prop de 400 llocs de treball.

Com a servidor públic crec que es tracta d'una sentència injusta. La Vinyota va ser una aposta ferma per al benefici del major nombre possible de famílies molletanes; una aposta per l'habitatge social que no hagués fet mai la iniciativa privada ja que hauria dedicat aquests terrenys a operacions especulatives. Algú ho posa en dubte? Ara, aquesta sentència no ens treu la raó de cap de les maneres, la seva injustícia radica en donar la raó a l'especulació urbanística en comptes de permetre la possibilitat de promoure habitatge social i equipaments públics.

No ens quedarem de braços plegats lamentant-nos davant un atemptat contra la justícia social i un brindis a l'especulació. Amb sentències com aquesta cap administració pública podrà promoure habitatge social. Us puc assegurar que el somriure d'una família quan li dones les claus de casa seva no té preu, i per això estan els serveis públics. Aquesta va ser, és i continuarà sent una de les nostres prioritats polítiques. Perquè creiem en el servei públic, en el dret constitucional a un habitatge digne i estem en contra del benefici especulatiu.

Josep Monràs i Galindo
Alcalde