El Jardí de la Farinera va ser remodelat l'any 2003 per esdevenir un parc urbà. Se situa sobre els terrenys on hi havia hagut els cultius d'horta del jardí privat de la Farinera Moretó, indústria centenària situada just a l'altre costat de l'avinguda de Rafael Casanova, als quals s'hi va annexar part del passeig d'Artur Barres i d'un solar erm on hi havia hagut abocaments incontrolats de runa. En total, la superfície enjardinada és d'11.120m2.

 

Annex a la casa i a la fàbrica de la Farinera, encara es conserva bona part del jardí privat dissenyat per l'arquitecte Manuel Casas Lamolla l'any 1935. El jardí és de concepció neoclàssica, amb alguns trets característics com camins i escalinates que marquen simetries amb illetes de geometria regular retallada amb boixos, teixos baladres retallats en topiària (tècnica de la jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant l'esporga) amb formes còniques, arrodonides o de campana.

 

El parc que avui és d'ús públic, està separat de la zona privada i de la fàbrica per l'antiga carretera de Sabadell. Antigament, aquesta part era una extensió amb elements que donaven continuïtat al jardí privat, com la tanca perimetral o el pavelló que albergava el pou d'abastament d'aigua de la, així com un passeig central de til·lers i alguns arbres aïllats que encara es conserven avui en dia. Com és habitual en els jardins de l'època, tenia parcel·les destinades al cultiu d'horta i fruiters per abastir els propietaris de la fàbrica. Durant la dècada dels 80 i 90 del segle 20, aquesta part del jardí va ser utilitzada com a viver municipal per part de l'Ajuntament. Tot i això, es van conservar alguns elements, com algunes alineacions d'arbres, la tanca perimetral, les escalinates d'obra vista, algunes tanques verdes i les portes d'accés.

Actualment, el parc està projectat sota la premissa d'encaixar els elements antagònics que representen les necessitats d'un parc modern i adaptat als usos públics amb els vestigis d'un vell jardí d'època amb inspiracions neoclàssiques. L'antic pou del jardí, avui protegit per una tanca de fusta, segueix abastint d'aigua la Farinera. Els trams de la tanca perimetral en bon estat i els pilars de dues antigues portalades s'han conservat, encara que deixant els accessos oberts. També es conserven les antigues escales d'obra vista amb dues jardineres a banda i banda. 

 

Pel que fa a la vegetació hi trobem un passeig central de til·lers, bosquets de pins amb alzines, alguns exemplars dels antics fruiters i restes dels arbres que s'hi havia plantat en l'etapa de viver, com xiprers i pins. Té una pèrgola metàl·lica amb glicina d'espectacular floració a la primavera, tanques de boix, alguns exemplars d'avellaner i un conjunt de testos de terracota amb boixos retallats en bola que rememoren les antigues topiàries del jardí neoclàssic original.

 

Hi ha dues àrees de joc infantil i una font d'aigua potable.

Està situat a la parcel·la delimitada per la via del ferrocarril, l'avinguda de Rafael Casanova i el passeig d'Artur Barres.

 

Parc obert.

 

Espai de joc per a infants, fonts d'aigua potable i zones d'ombra i descans.

 

 

Projecte: Mar Pèlach i Pàniker, arquitecta, setembre 2001

 

Col·laboració: Josep M. Mompín i Valeri, paisatgista, Serveis tècnics municipals

 

Empresa i any d'execució: Cespa, 2003

 

Direcció de l'obra:

-   Josep M. Mompín i Valeri i M. Àngels Rodriguez i Vilaró, Serveis tècnics municipals

-   Jordi Bordanove, Reinald Bernet, Cristina Hidalgo, Cespa