RSS
Actualitat Cicle de conferències: Diàlegs Sessió 2 – Mobilitat sostenible, espai urbà i salut

Sessió 2 – Mobilitat sostenible, espai urbà i salut

Dialegs baner gran web2

logo sessio 9

Ens els darrers mesos s’han posat de manifest nous reptes i oportunitats, en la mobilitat personal i transports públics o la importància de l’accés a espais verds. Alguns dels canvis a les preferències de la demanda seran permanents, però és important plantejar si son compatibles amb les sistemes de mobilitat actuals. A més, el canvi de paradigma actual dona peu a l’acceleració de la transició energètica, replantejant els models de distribució de mercaderies, l’accessibilitat i les noves tecnologies. El repte més important en aquest sentit, és entendre que per a que els canvis siguin significatius i permanents, és necessari que un conjunt d’actors els porti a terme. Així doncs, la intermodalitat actua com a exemple de la necessitat de coordinar diferents actors, un objectiu comú en totes les temàtiques que s’han abordat durant el cicle.

 

 15 de març de 2022 a les 19h

 
 

Ponents

  • Isidre Gavin, Secretari d'Infraestructures i Mobilitat. Generalitat
  • Mayte Castillo, Directora Rodalies Catalunya
  • Jaime Armengol, Coordinador de Mobility City
  • Raul Broto, Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

En directe pel canal de Youtube de lʼAjuntament. https://www.youtube.com/user/molletweb

Al llarg d’aquest cicle de conferències s’han abordat temes centrals en la recuperació urbana en el context d’una crisi, tal com la reconstrucció de la confiança ciutadana, la reactivació econòmica i del teixit productiu, i el desenvolupament d’una agenda inclusiva. En aquesta última sessió, es reprenen aquests conceptes i s’analitzen en el context d’un aspecte fonamental de les ciutats: la mobilitat.

La pandèmia ha evidenciat nous reptes i oportunitats, com la percepció de falta de seguretat en el transport públic o la importància de l'accés a espais verds. Alguns dels canvis a les preferències de la demanda seran permanents, però és important plantejar si son compatibles amb les sistemes de mobilitat actuals. A més, el canvi de paradigma actual dona peu a l’acceleració de la transició energètica, replantejant els models de distribució de mercaderies, l’accessibilitat i les noves tecnologies. El repte més important en aquest sentit, és entendre que per a que els canvis siguin significatius i permanents, és necessari que un conjunt d’actors els porti a terme. Així doncs, la intermodalitat actua com a exemple de la necessitat de coordinar diferents actors, un objectiu comú en totes les temàtiques que s’han abordat durant el cicle.

Així doncs, la quarta i última sessió aborda el tema de la mobilitat des d’un punt de vista ampli i intentant traçar paral·lelismes amb les sessions anteriors. Per això, s’esposarà el paradigma actual en relació a la pandèmia, l’acceleració de les tendències tecnològiques i medioambientals i es discutiran accions per la seva implementació real i eficaç. 

Isidre Gavin

Mayte Castillo

Jaime Armengol

Raul Broto

 Isidre Gavin

Secretari d'Infraestructures
i Mobilitat. Generalitat

 Mayte Castillo

Directora Rodalies
Catalunya

Jaime Armengol

Coordinador de
Mobility City

 

 

Raul Broto

Tinent d'alcaldía
de l'Ajuntament de
Mollet del Vallès 

Conclusions de la sessió 

Com ha canviat el panorama de la mobilitat durant el confinament? Quins d’aquests canvis han vingut per quedar-se? 

MC: La crisi sanitària ha propiciat una caiguda de la demanda de transport i, tot i haver-se recuperat en una part, no ha aconseguit arribar al 70-80% de la demanda habitual que existia a la prepandèmia. Això ha estat degut en part a la implementació del teletreball, que ha vingut per quedar-se, però també per la caiguda del turisme, que encara no ha tornat a nivells normals, i per la intensificació de l’ús del cotxe particular fomentat per la percepció d’inseguretat pel contacte social al transport públic. L’objectiu ara es retornar als ciutadans la confiança en el transport públic.

IG: El teletreball ajuda a la conciliació i a reduir la mobilitat, però ha vingut de cop i encara s’ha d’organitzar. En el cas del transport interurbà la recuperació ha estat molt més alta, del 80-90%. Comencem a detectar que el creixement d’usuaris s’atribueix també a l’efecte de la crisi energètica. Aconseguir una mobilitat sostenible és responsabilitat de les administracions però també dels ciutadans.

RB: Mollet és molt compacta, és una ciutat de 15 minuts. Més del 80% dels desplaçaments urbans són a peu. Veiem que es confirma la tendència a la baixa de l’ús dels vehicles privats a la ciutat. Intervenen elements com el teletreball o la menor mobilitat social que hi ha en general. No hem recuperat els nivells de l’ús d’autobús urbà que hi havia al 2019. A més, creiem que hi ha molt marge de millora pel que respecta als desplaçaments interurbans. Aquí la importància del transport públic és vital, s’ha d’oferir alternatives al cotxe. 

JA: La pandèmia ha accelerat processos que estaven en marxa. Al nostre observatori ens agrada parlar d’un nou perfil d’usuari: l’Homo Mobilis. Aquest, veu la mobilitat no com a una finalitat en sí mateixa sinó com a un dret. Vol arribar del punt A al B de la manera més eficient i vol que es satisfaci la seva demanda. Hem canviat l’equació temps-distància per temps-substància. Ja no només és important arribar d’hora sinó també aprofitar el temps, ja sigui veient una pel·lícula o contestant correus de feina. 

Des del punt de vista de la governança, quina és la utilitat de les aliances en el context de la mobilitat? 

JA: Els canvis en la demanda de mobilitat requereixen solucions basades en la intermodalitat que avancin, i alhora responguin, a tres canvis importants: el tecnològic, el regulatori i el social. Per a això, és imprescindible la cooperació i els models de governança mixta que posin a l’usuari al centre.

MC: Per a aconseguir aquests objectius ambiciosos de intermodalitat, és necessari establir relacions entre diferents operadors. Això constitueix un win-win, donat que el client es beneficia d’aquests serveis alhora que els operadors poden millorar la qualitat dels seus serveix.

IG: A Catalunya i, especialment a l’àrea metropolitana, ja existeix una eina molt evolucionada en línia amb l’objectiu de la intermodalitat, en forma de consorci públic. A més, s’està treballant en un pla de mobilitat per a tot el territori català en base a una plataforma intel·ligent que respongui a la demanda i l’ús.

RB: La governança i la cooperació són molt importants al sector de la mobilitat i és per això que a Mollet som fidels defensor d’aquestes. Alguns dels canvis que s’han pogut observar als últims anys han estat com ha augmentat la implicació dels ajuntaments en les decisions relatives al transport públic interurbà; l’augment del car-sharing i a la coordinació entre municipis per tal d’aconseguir que el servei funcioni; i la cooperació amb les institucions acadèmiques, com universitats, per a fomentar el desenvolupament d’espais verds urbans i mesurar la contaminació.  

Quines mesures poden prendre les ciutats per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans?

RB: A Mollet existeix una zona verda a menys de 300 metres de qualsevol punt de la ciutat i, a més a més, gran part del territori és espai protegit. Al fet de tenir els carrers ben arborats i que siguin espais de salut pels vianants li diem “itineraris urbans saludables”. Són elements importants que portem treballant 30 anys i que amb la pandèmia han pres més valor. Actualment, estem involucrats a la redacció d’un nou pla de mobilitat sostenible per a ampliar el centre històric pels vianants, ampliar els quilòmetres de carril bici i introduir un nou autobús elèctric.

JA: El verd urbà és un conjunt d’activitats. Amb la nova llei que obliga a crear zones de baixes emissions canviarà el panorama. El concepte de “carrers passadissos” pot donar lloc a “carrers habitacions”, en les quals es permet l’espai reduït de vehicles i es promou la mobilitat activa. Fent ciutats 30km, es promou l’ús compartit de la calçada entre vianants i vehicles, però també hi ha d’haver interconectivitat amb els vehicles per tal que sàpiguen quan poden passar i, en paral·lel ha d’haver un acompanyament econòmic que permeti el finançament d’aquestes transformacions.

IG: Entre la dècada dels 90 i l’any 2018 s’han invertit 3 mil milions d’euros a la xarxa ferroviària espanyola. Gràcies a això, Espanya ha aconseguit ser el segon país del món en extensió de la xarxa d’alta velocitat. En canvi, aquesta està infrautilitzada. És per aquesta raó que la propera actualització hauria d’orientar-se a tots els mitjans de transport per a aconseguir una major flexibilitat. En resum, per a poder prendre el tren de la innovació haurem de fer front a un retard en les infraestructures.

MC: Els trens de proximitat són un dels transports més sostenibles que existeixen, permetent reemplaçar a més de 650 cotxes i estalviar en combustibles. A més, també es fa una clara aposta per les energies renovables per a tots els processos i la implementació de combustibles alternatius. Per exemple, des de Renfe, estem participant a un projecte en el qual es valora l’ús d’hidrogen pel transport ferroviari. 

Com s’està gestionant la transició energètica?

MC: Un dels reptes més importants actualment és avançar cap a la descarbonització i l’ús d’energies renovables i eficients. Un exemple d’això és la implementació de carburants alternatius com l’hidrogen, amb el qual s’ha començat a treballar a Renfe en el marc d’un projecte pilot.

JA: També és interessant considerar que la transició econòmica té a vegades conseqüències impredictibles. Per exemple, els camions no poden utilitzar bateries de liti, per la qual cosa havien invertit en gas que, al context actual té un cost molt elevat. Altres projectes de mobilitat interessants són aquells que aconsegueixen la integració i la millora de més d’un aspecte de la ciutat. Per exemple, és el cas de la ciutat de Medellín, que va aconseguir unir dues parts totalment separades i millorar la cohesió social i els problemes derivats de la exclusió.

RB: Tot i els esforços de Mollet en mobilitat, encara tenim molt per aprendre d’altres ciutats, com per exemple Pontevedra, referent en mobilitat sostenible, o les ciutats del nord d’Europa on l’ús de la bicicleta està generalitzat.

IG: És important pensar quin impacte tindrà el conflicte entre Rússia i Ucraïna, que posa en escac a les administracions públiques de transport. És probable que els proveïdors privats no comptin amb suficients recursos per a mantenir la oferta actual i sigui necessari l’atorgació de finançament públic per tal de mantenir els serveis actuals. 

Conclusiones en castellano

¿Cómo ha cambiado el panorama de la movilidad durante el confinamiento? ¿Cuáles de estos cambios han venido para quedarse? 

MC - La crisis sanitaria ha propiciado una caída de la demanda de transporte y, a pesar de haberse recuperado en parte, no ha logrado llegar al 70-80% de la demanda habitual que existía en la pre-pandemia. Esto se ha debido en gran parte a la implementación del teletrabajo, que ha venido para quedarse, pero también por la caída del turismo, que aún no ha vuelto a niveles normales, y por la intensificación del uso del coche particular fomentado por la percepción de inseguridad del contacto social en el transporte público. El objetivo ahora es devolverle a los ciudadanos la confianza en el transporte público.

IG - El teletrabajo ayuda a la conciliación y a reducir la movilidad, pero ha venido de golpe y aún hay que organizarlo. En el caso del transporte interurbano la recuperación ha sido mucho más alta, del 80-90%. Empezamos a detectar que el crecimiento de usuarios se atribuye también al efecto de la crisis energética. Conseguir una movilidad sostenible es una responsabilidad de las administraciones, pero también de los ciudadanos. 

RB - Mollet es muy compacta, es una ciudad de 15 minutos. Más del 80% de los desplazamientos urbanos son a pie. Vemos que se confirma la tendencia de la bajada del uso de los vehículos privados en la ciudad. Intervienen elementos como el teletrabajo o la menor movilidad social que hay en general. No hemos recuperado los niveles de uso de autobús urbano que había en el 2019. Además creemos que hay mucho margen de mejora en los desplazamientos interurbanos. Aquí la importancia del transporte público es vital, hay que ofrecer alternativas al coche.

JA - La pandemia ha acelerado procesos que estaban en marcha. En nuestro observatorio nos gusta hablar de un nuevo perfil de usuario: el Homo Mobilis. Este ve la movilidad no como un fin en sí mismo sino como un derecho. Quiere llegar del punto A al B de la manera más eficiente y quiere que se satisfaga su demanda. Hemos cambiado la ecuación tiempo-distancia por tiempo-sustancia. Ya no sólo es importante llegar pronto si no aprovechar también el tiempo, ya sea viendo una película o contestando correos de trabajo. 

Desde el punto de vista de la gobernanza, ¿cuál es la utilidad de las alianzas en el contexto de la movilidad? 

JA - Los cambios en la demanda de movilidad, requieren soluciones basadas en la intermodalidad que avancen, y a la vez respondan, a tres cambios importantes: el tecnológico, el regulatorio y el social. Para ello, es imprescindible la cooperación y los modelos de gobernanza mixta que pongan al usuario en el centro. 

MC - Para lograr estos objetivos ambiciosos de intermodalidad es necesario establecer relaciones entre diferentes operadores. Esto constituye un win-win, puesto que el cliente se beneficia a la vez que los operadores pueden mejorar la calidad de sus servicios.

IG - En Cataluña, y especialmente en el área metropolitana, ya existe una herramienta muy evolucionada en línea con el objetivo de la intermodalidad, en forma de consorcio público. Además, se está trabajando en un plan de movilidad para todo el territorio catalán en base a una plataforma inteligente que responda a la demanda y al uso.

RB - La gobernanza y la cooperación son muy importantes en el sector de la movilidad y es por eso que en Mollet somos fieles defensores de las mismas. Algunos de los cambios que se han podido observar en los últimos años han sido cómo ha aumentado la implicación de los ayuntamientos en decisiones relativas al transporte público interurbano; el aumento del car-sharing y la coordinación entre municipios para lograr que el servicio funcione; y la cooperación con instituciones académicas para fomentar el desarrollo de espacios verdes urbanos y medir la contaminación.

 ¿Qué medidas pueden tomar las ciudades para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos? 

RB - En Mollet existe una zona verde a menos de 300 metros de cualquier punto de la ciudad y, además, gran parte del territorio es espacio protegido. Al hecho de tener calles bien arboladas y que sean espacios de salud para los peatones lo llamamos “itinerarios urbanos saludables”. Son elementos importantes que llevamos trabajando 30 años y que con la pandemia han cobrado más valor. Actualmente estamos involucrados en la redacción de un nuevo plan de movilidad sostenible para ampliar el centro histórico peatonal, ampliar los kilómetros de carril bici e introducir un nuevo autobús eléctrico.

 JA - El verde urbano es un conjunto de actividades. Con la nueva ley que obliga a crear zonas de bajas emisiones va a cambiar el panorama. El concepto de “calles pasillo” puede dar espacio a “calles habitación,” en las que se permite el paso reducido de vehículos y se promueve la movilidad activa. Haciendo ciudades de 30 km, se promueve el uso compartido de la calzada entre peatones y vehículos, pero también debe haber interconectividad con los vehículos para que sepan cuándo pueden pasar y, en paralelo, tiene que haber un acompañamiento económico que permita la financiación de dichas transformaciones.

IG - Entre la década de los 90 y el año 2018 se han invertido 3 mil millones de euros en Cercanías en España. Gracias a esto, España ha logrado ser el segundo país del mundo en extensión de la red de alta velocidad. Sin embargo, esta infraestructura está infrautilizada. Es por esta razón que la próxima actualización debe orientarse a todos los medios de transporte para lograr una mayor flexibilidad. Tampoco hay que criminalizar el vehículo privado puesto que un vehículo con 4 personas podría considerarse sostenible y, además, en algunas ocasiones no hay alternativa. Pero es evidente que la mejor opción y la más masiva es el transporte público, donde nos tenemos que orientar. En resumen, para poder tomar el tren de la innovación, debemos hacer frente a un retraso en infraestructuras. 

MC - Los trenes de cercanías son uno de los transportes más sostenibles que existen, permitiendo reemplazar más de 650 coches y ahorrar en combustible. Además, también se hace una apuesta clara por las energías renovables para todos los procesos y la implementación de combustibles alternativos. Por ejemplo, desde Renfe estamos participando en un proyecto en el que se valora el uso de hidrógeno para el transporte ferroviario.

¿Cuáles son los retos de la movilidad en el futuro? ¿Qué ejemplos de buenas prácticas podemos citar en este contexto? 

MC: Uno de los retos más importantes actualmente es avanzar hacia la descarbonización y el uso de energías renovables y eficientes. Un ejemplo de esto es la implementación de carburantes alternativos como el hidrógeno, con el que ya se está empezando a trabajar en Renfe en el marco de un proyecto piloto. 

JA: También es interesante considerar que la transición económica tiene a veces consecuencias impredecibles. Por ejemplo, los camiones no pueden utilizar baterías de litio, por lo que habían invertido en gas que, en el contexto actual, tiene un coste muy elevado. 

Otros proyectos de movilidad interesantes son aquellos que consiguen lograr la integración y mejorar más de un aspecto de la ciudad. Por ejemplo, es el caso de la ciudad de Medellín, que logró unir dos sectores totalmente separados y mejorar la cohesión social y los problemas derivados de la exclusión.

XB: A pesar de los esfuerzos de Mollet en mejorar la movilidad, aún tenemos mucho que aprender de otras ciudades, como por ejemplo Pontevedra, referente en movilidad sostenible, o las ciudades del norte de Europa donde el uso de la bicicleta está generalizado.

IG: Es importante pensar qué impacto tendrá el conflicto entre Rusia y Ucrania, que pone en jaque a las administraciones públicas de transporte. Es probable que los proveedores privados no contarán con suficientes recursos para mantener la oferta actual y sea necesaria la otorgación de financiamiento público para mantener los servicios actuales.

 

Amb el suport de: 

logo DipuBCN

Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2018 - Ajuntament de Mollet del Vallès