RSS
Actualitat Cicle de conferències: Diàlegs Sessió 1 – L’agenda social per a una recuperació justa i inclusiva

Sessió 1 – L’agenda social per a una recuperació justa i inclusiva

Dialegs baner gran web2

logo sessio 9

La primera sessió d’aquest cicle abordarà l’impacte de la pandèmia des de la seva vessant més social, reflexionant sobre els efectes sobre l’ocupació i la desigualtat, i brindant un espai per compartir noves solucions que puguin contribuir a encaminar-nos cap a una recuperació més inclusiva, solidària i sostenible. L’agenda social ha d’ajudar a reforçar els llaços de solidaritat, les iniciatives comunitàries, l’acompanyament per a les persones majors i, en últimes, a generar les condicions a les ciutats per a una vida digna i saludable per a tots.

 

 7 de març de 2022 a les 19h

   
 

Ponents  

  • Antonia Giménez, Directora d'Ocupació de Creu Roja Catalunya
  • Raquel Gil, comisionada de Promoció de l’Ocupació de Qualitat i Polítiques Contra la Precarietat Ajuntament de Barcelona
  • Ana Maria Diaz, Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

 En directe pel canal de Youtube de lʼAjuntament. https://www.youtube.com/user/molletweb

Les crisis son períodes de decreixement econòmic, sovint caracteritzats per l’augment de l’atur i les desigualtats, però també pel desenvolupament d’iniciatives solidaries i cooperació entre diferents agents.

Malgrat que la pandèmia no distingeix entre classes socials, gènere o discapacitat, les mesures imposades i la subseqüent crisi no ha tingut el mateix efecte per tothom, evidenciant importants carències en la inclusió i la igualtat. Moltes dones han patit la crisi desproporcionadament, havent de compaginar la feina amb les tasques de professores o cuidadores mentre les guarderies, escoles i residències van estar tancades. A més, va augmentar l’exclusió d’alguns col·lectius, limitant la comunicació entre persones sordes, imposant confinaments estrictes als infants, limitant les interaccions socials de les persones grans o prohibint l'accés a recintes públics a persones que, per raons de salut, no poden portar mascareta, entre altres.

Malgrat els reptes, les crisis son oportunitats per repensar, obrir nous debats i promoure la cooperació. La tercera sessió d’aquest cicle abordarà l’impacte de la pandèmia des de la seva vessant més social, reflexionant sobre els efectes sobre l’ocupació i la desigualtat, i brindant un espai per compartir noves solucions que puguin contribuir a encaminar-nos cap a una recuperació més inclusiva, solidària i sostenible.

Antonia Gimenez

Raquel Gil

Ana Diaz

 Antonia Giménez

Directora d'Ocupació de Creu Roja Catalunya

 Raquel Gil

comisionada de Promoció de l’Ocupació de Qualitat i Polítiques Contra la Precarietat Ajuntament de Barcelona

Ana María Díaz

Tinenta d'alcaldía de l'Ajuntament de Mollet del Vallès 

 

 

Conclusions de la sessió

Quins han sigut els sectors socials més afectats arrel de la pandèmia?

  • Els joves son un dels principals grups afectats per què no tenen possibilitat d’incorporar-se al mercat laboral. Un altre grup afectat son les dones, un dels principals grups que s’atenen a Creu Roja. Finalment, les persones de més de 50 anys que s’han de reinventar per tal d’encaixar al mercat laboral. Una de les qüestions importants a tenir en compte és la necessitat de canviar el sistema educatiu per fomentar una educació que obri més el ventall i es fomentin aquelles capacitats que son inherents a les persones (MAG)

  • Els joves han estat molt afectats per la pandèmia, però també s’ha de tenir en compte la interseccionalitat. L’augment de l’ocupació ha ajudat a reduir l’atur juvenil però aquest no sempre ha sigut de qualitat. També és un gran problema l’atur de llarga durada i la dificultat de certificar les competències. Finalment, s’ha vist un augment en les persones que assisteixen a cursos de formació, especialment dones, posant de manifest la “pobresa de temps” que pateixen habitualment. (RG)

  • La desigualtat té cara femenina, ja que les dones son les que més temps dediquen a les tasques de cures. S’han de donar més oportunitats i s’ha observat que son receptives a plans de formació. Un altre problema és que si bé pot haver-hi ocupació, no sempre és de qualitat i no permet tenir una vida “normal”. A més, és important entendre que els serveis socials son tramitadors i per tant han d’evitar el clientelisme, és a dir, s’han de donar eines a les persones per poder canviar la seva vida, els serveis socials son només el camí (AMD)

 

La pèrdua i precarització de l’ocupació ha sigut un dels efectes més negatius de la crisi. Quin potencial de recuperació tenen els sectors més afectats?

  • Els ERTOS han sigut útils per mantenir la vinculació al lloc de treball. A diferència d’altres crisi, en aquest cas el problema no era que els negocis no fossin viables. Si bé la primera reacció va ser respondre a l’emergència sanitària, en el cas de Barcelona també es va fer un fons econòmic i es va fomentar el teletreball, tenint com a objectiu evitar el tancament del major nombre d’empreses. Paral·lelament, també es van posar en marxa paquets de foment a l'ocupació perquè la incertesa feia difícil la contractació (RG)

  • L’allargament dels ERTE serà beneficiós per l’economia. Tanmateix, hi ha persones i col·lectius que encara pateixen els efectes de la crisi de 2008 i que estaven especialment desprotegits. El rol dels  ajuntaments ha de ser treballar des de diferents vessants i donar el recolzament necessari per tal que les persones puguin tenir eines quan tornin a incorporar-se al mercat laboral (AMD) 

  • Es va fer un gran esforç per digitalitzar els serveis i això va permetre incorporar noves eines. Alhora, es va fer palesa la bretxa digital i la importància de tenir accés a internet o a un mòbil, ja que no tenir-ne és part de la precarietat. També és important pensar en les oportunitats de negoci que aquesta generarà i repensar la manera com fem front a aquestes situacions. Si bé és necessari atendre l’emergència, en paral·lel cal treballar en solucions sistèmiques que permetin major resiliència i donin més oportunitats als treballadors (MAG)

 

La pandèmia ha accelerat processos com la digitalització i ha consolidat l’e-commerce. És el model delivery el futur? Com es pot fer de manera ètica?

  • La pandèmia ha fet que coses que semblaven impossibles s’hagin fet possibles, per exemple el teletreball i la formació digital. Tot i així encara ens queda camí i hauríem de ser capaços de canviar el paradigma sense que haguem d’estar en una situació límit (MAG)

  • La situació ha accelerat molts processos i ha fet que tothom posés de la seva part. En quant al model delivery, que la gent consumeixi productes des de casa seva és el futur, però que les persones que els hi portin visquin en condicions precàries no hauria de ser el futur. En aquest sentit, hi ha d’haver corresponsabilitat i la pròpia ciutadania ha de ser conscient del cost de les coses (RG)

  • Efectivament, consumir des de casa, evitant desplaçaments, és eficient i pràctic per a les persones, tanmateix, s’han de fer esforços per fomentar el comerç local i de proximitat (AMD)

 

Quin paper juguen les empreses? Quin és el rol de la cooperació público-privada en la recuperació?

  • L’administració no sempre té els recursos, per tant si som capaços de sumar enlloc de que cadascú faci el seu propi programa o projecte es pot avançar molt més. En aquest sentit, la ciutat pot posar espais i donar ajudes per tal que es puguin dur a terme projectes ambiciosos impulsats per empreses (RG)

  • Tothom té la responsabilitat de millorar la societat. S’ha de treballar en models de 5 puntes, i no es tracta de només posar recursos, sino de coresponsabilitzar-se i coliderar. A més, és important incloure a les entitats del 3r sector en aquest esquema, ja que no es solen tenir en compte tot i la seva important tasca (MAG)

  • La col·laboració pot també ajudar a dignificar els processos. Per exemple, en lloc de recollir roba als serveis socials, a Mollet ara hi ha  una botiga solidària on les persones que venen de serveis socials tenen un tiquet especial. De la mateixa manera els menjadors socials s’han de dignificar i repensar per eliminar els estigmes i evitar que la gent eviti anar-hi. S’ha de canviar la visió de que son “pobres” perquè qualsevol persona pot necessitar els serveis socials en algun moment de la seva vida (AMD)

 

A la crisi de la pandèmia s’hi suma un conflicte humanitari d’escala internacional. Com s’integra la resposta a la crisi d’Ucraïna en la recuperació post-pandèmia?

  • Aquesta nova crisi serà un pas enrere, ja que no permet acabar de sortir de la crisi, en el sentit que augmentarà la precarietat, sobretot per aquells grups que ja eren més vulnerables. Els ajuntaments han de fer programes per evitar-ho però a vegades falten recursos (persones). La crisi d’Ucraïna també obre un nou debat sobre les dificultats addicionals a les que s'enfronten les persones refugiades (AMD)

  • Tot i que tenim dades econòmiques que ens conviden a ser optimistes, la pandèmia i la crisi a Ucraïna ens fan ser més conscients de la nostra pròpia fragilitat i les interconnexions que existeixen (RG)

  • L’assitencialisme és necessari i no es pot evitar en un primer moment com a primera resposta, però hem de canviar la mentalitat cap a una de recuperació i resiliència perquè si no no podrem aixecar mai el cap (MAG)

 

Quin és el model de ciutat que aspirem a tenir?

  • Tots hem après a mirar l’espai públic d’una manera diferent, apreciant més el seu entorn. Ha posat en evidencia la necessitat de tenir més espais verds i exigir més qualitat de les ciutats, que s’han de plantejar  des d’un punt de vista més urbanístic. També s’ha pogut veure com la mobilitat és un factor que contribueix molt a la contaminació. Tot això son coses que ja estaven a les agendes, però que ara s’han vist molt més clarament (RG)

  • Un altre dels reptes que hi ha per aquest nou model és que s’ha de trencar amb els estereotips, per exemple sobre la gent gran. Tant la gent gran com persones amb diversitat funcional son part de la ciutadania i s’han d’incloure en aquests plans de ciutat posant en valor les seves capacitats (AMD)

  • Mentre pensem en la nova ciutat també hem de pensar en les oportunitats d’ocupació que això genera. El mon i les ciutats s’han de mirar des de diferents vessants i han de coexistir diferents models (MAG)

 

Amb el suport de: 

logo DipuBCN

Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2018 - Ajuntament de Mollet del Vallès