És una de les moltes possibles definicions del nou hospital de Mollet, aquest edifici inaugurat oficialment el 18 de juliol i que el dissabte següent obria les portes per a tothom que es vulgués acostar a veure un servei públic de primera qualitat. Edifici bell, humà, pensat absolutament per a les persones que hi han d’anar, malalts o usuaris d’un model assistencial i preventiu; pensat per als professionals, per treballar amb la màxima eficiència i qualitat i per ser un espai de desenvolupament del coneixement i de foment de la recerca, i que pensa en el present i en el futur, per a un major aprofitament dels recursos naturals i de l’energia. Edifici intel·ligent, plenament integrat en el seu entorn, en el paisatge vallesà, en l’horitzó de carenes, turons i muntanyes estimades... Edifici que convida a l’optimisme i a l’esperança, perquè el veiem nostre, amb ganes de ser i definir-se com l’hospital del Baix Vallès.

 

La consellera Geli ja ho va dir en la conferència que tancava un cicle de xerrades del Pla estratègic de la ciutat: “Tindreu un dels millors hospitals del país”. I és veritat, perquè la forma també fa el fons. L’hospital serà un clar exemple de la política sanitària del país, en què el treball preventiu i assistencial per a la salut és un opció estratègica clau de desenvolupament social i una de les bases estructurals de l’estat del benestar i del progrés econòmic. I per això, el nostre pla estratègic de ciutat declara la salut com un dels quatre eixos d’actuació estratègica.

 

La salut ho és tot, parafrasejant frases famoses com la cultura ho és tot o la política ho és tot. I és així perquè la política, l’art de gestionar allò que és públic, té en la salut i en la cultura o, si voleu dir-ho d’una altra manera, en l’educació i la formació, els puntals del desenvolupament d’una societat que, atesa, preparada, formada, se sent part d’un tot, se sent cohesionada i se sent responsable també d’allò que l’envolta i l’afecta.

 

Allò que hem fet és la història que ens ha portat fins aquí: la llarga reivindicació ciutadana i institucional per tenir un nou hospital; el fecund treball, des de l’inici del mutualisme a Mollet a finals del XIX fins ara; la constitució, el 2004, del Consorci Sanitari de Mollet del Vallès; la primera pedra de l’hospital, el 2007, amb el llavors president Maragall. I la inauguració, ara, final d’una etapa. Vull agrair personalment a tothom qui ho ha fet possible: la profunda implicació de la Generalitat, amb el seu president Montilla al davant; la complicitat i el suport constant de la consellera Geli; els professionals del departament de Salut, de l’hospital i de l’Ajuntament...

 

Tot aquest sòlid panorama de gestió assistencial i preventiva al nostre territori ens indiquen que Mollet i el Baix Vallès són comunitats que lluiten pel seu futur, que lluiten per la seva gent, que estimen el seu territori. Un espai compartit que volem veure a primera línia de serveis per a les persones i treballant en recerca i investigació, perquè és un dels camins indubtables de progrés: educació, formació, salut, participació i sentit profund de la pertinença.Celebrem-ho!

 

Josep Monràs i Galindo

Alcalde

 

 

Altres textos anteriors