|
A
Façana de la Casa de la Vila
2002. Joan Brossa
Una A inclinada, primera lletra de l’abecedari, porta d’entrada a la cultura i al coneixement; A d’Ajuntament, primera institució de la ciutat; A d’afecte... aquella A que tant estimava Brossa perquè, deia, era el símbol més humà.
El 21 de desembre de 1998 Joan Brossa signava l’original d’aquesta obra d’art, un immens mural que presideix la nova Casa de la Vila i que és un nou símbol de la ciutat. Aquesta A uneix la modernitat de la nova Casa de la Vila amb la història representada per un moll de l’escut civil de la portada de l’església de 1498, i les onades d’un segell municipal de 1771. Nou dies després d’aquest acte, Brossa moria i el mural s’inaugurava, juntament amb la nova Casa de la Vila, el 9 de novembre de 2002.
|
|
Arlequí
Pl. Joan Abelló
1996. Joan Abelló
Figura en bronze del conegut personatge de la farsa, provocador de rialles, alegre i viu, regal de l'autor a la ciutat.
|
Estructura molecular
Jardins del recinte dels Laboratoris Merk (Polígon Industrial de Can Magarola)
Estructura gegant d'una molècula, simbolitzant els sector químic de l'empresa.
|
Font modernista
Pl. Prat de la Riba
1983
Es va inaugurar l’any 1921; l'autor era Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. Em aquella època, els veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua.
L’any 1961 la Corporació presidida per l’alcalde Francesc Llorens va enderrocar la font i va reurbanitzar la plaça; al seu lloc hi van col·locar un sortidor. L’any 1983, ja en democràcia, l’Associació de Veïns del Centre va fer una subscripció popular i la font es va reconstruir.
|
La Garriganga
C/ del Mercat
1996. Joan Abelló
Figura en bronze d'una marmanyera, representativa de la pagesia catalana, donada a la ciutat per l'autor i realitzada a partir d’un retrat de grans dimensions. Nascuda els anys vint, sembla que l’anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de l’època a Mollet. Es va fer un carro al seu aire, per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.
Durant els anys quaranta va fer de model de l’artista Joan Abelló, que la va immortalitzar en nombroses pintures. La gran il·lusió de la Garriganga —molt independent i liberal— era ser artista. Aquesta dona era popularment coneguda i estimada pels molletans i molletanes. Amb la inauguració del Mercat Municipal, també es va inaugurar aquesta escultura.
Gegant
Parc de Pau Casals (al costat del c/ Joan Brossa)
2003. Ramon Aumedes
Aquesta escultura cilíndrica de ferro rovellat té una alçada de cinc metres i mig i simbolitza la figura d’un gegant. Una de les seves característiques principals és que bascula i gira com si fossin les faldilles d’un gegant.
Guanyadora d’entre nou obres del concurs d’escultures, commemora la designació de Mollet com a XVIII Ciutat Gegantera de Catalunya. Es va inaugurar el 3 de maig de 2003 enmig de milers de persones i centenars de gegants vinguts d’arreu del país, el dia en què la nostra ciutat es va convertir en la capital del món geganter.
|
Homenatge a Cesc Bas
Passeig de Cesc Bas (avinguda de Rivoli)
1999. Josep Nogué
Petit bosc de columnes multicolors erigit en homenatge a l'artista molletà Francesc Bas Orodea (1950-1994).
|
|
Homenatge a les víctimes dels bombardeigs
Quatre Cantons, av. Burgos - av. Rafael Casanova (tanca del parc de Can Mulà)
2002
Estela en ferro oxidat en record a les víctimes dels bombardeigs feixistes de gener de 1938 i de 1939 que van afectar el centre de la vila, coneguts com dels Quatre Cantons pel lloc on més hi van afectar.
|
|
Joan Abelló
Col·legi d'Educació Infantil i Primària Joan Abelló
1996. Joan Abelló
Representació en bronze del propi autor en actitud reflexiva, sobre un pedestal de llambordes de granit. La façana principal de l'escola llueix un gran mural de Joan Abelló, l'original del qual fou pintat per l'artista amb motiu del 25è aniversari del centre escolar.
|
|
Lector de premsa
Rbla. Nova, c/ Antònia Canet
1993. Joaquim Camps
Figura en bronze a grandària natural que representa un noi llegint el diari tot passejant i gaudint de la ciutat. Molt estimat a Mollet, sovint a l’hivern gent anònima li col·loca bufandes i de vegades li posen diaris o revistes perquè canviï de lectura.
|
Menhir Mollet
Trobat al parc de les Pruneres
4000 - 3000 a. C.
Menhir de l’època del neolític, entre 3.000 i 4.000 anys a.C. descobert durant l’excavació de l’obra de construcció del parc de les Pruneres. Les seves grans dimensions (5 metres de llargada i 6 tones de pes) fan que es tracti d’una troballa arqueològica extraordinària a Catalunya.
Actualment resta al Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya per al seu estudi.
Monument a Anselm Clavé
Rbla. Balmes, c/ Berenguer III
1965
Bust en bronze sobre pedestal de pedra en homenatge a Anselm Clavé, fundador de la Federació de Cors de Clavé, a la qual s'adherí la Coral El Clavell l'any 1931.
|
Monument a Lluís Companys i els immolats per la llibertat a Catalunya
Parc de Lluís Companys
1992. Artur Aldomà
Figura en bronze commemorant la lluita del poble català per les seves llibertats durant la Guerra Civil
|
|
Monument al Mil·lenari de Catalunya
Pl. Prat de la Riba
1988, Cesc Bas
Escultura feta en ferro, en forma de colom i amb la inscripció Mil·lenari de Catalunya. L’any 1988 es va celebrar el mil·lenari de la independència de Catalunya. L’Associació de Veïns de la Zona Centre i el Casal Cultural van encarregar a l’escultor que fes aquesta obra. L'autor va simplificar al màxim el missatge per fer-lo comprensible i assequible a tothom. Representa un colom fet en dos plans, com doblegat; a la part davantera hi ha el cap i al darrera les plomes, en una forma que ens recorda la senyera.
|
Monument al Mil·lenari de Mollet
Rbla. Nova, c/ Josep Maria Escarré
1993. Cesc Bas
Monòlit d'alumini, ferro i pedra, al·legòric de l'evolució de Mollet durant els mil anys d'existència, simbolitzada en pedra granítica amb la inscripció 993. Inaugurat el 7 de novembre de 1993 en commemoració dels mil anys del primer document històric conegut on s'esmenta el poble de Mollet. El monument té dos blocs centrals fets d’alumini fos de manera que, units, formen una M (Mollet i també Mil·lenari). De la pedra en surten quatre barres d’acer cortén oxidat per donar sensació d’antiguitat.
A la segona cara hi trobem un pagès vestit típic amb la falç a la cintura, al costat d’una torre que recorda el campanar de l’església, en al·lusió al nostre origen rural. A la tercera cara del monument hi ha dues figures amb vestits moderns: una nena, símbol de projecció de la ciutat cap al futur, sobresurt del conjunt, a la cantonada, entre el present i el futur. A la quarta cara, hi ha una planxa d’acer cortén oxidat i a sobre, cobrint la part superior, una altra d’acer inoxidable, símbol de modernitat i el futur.
|
Mirant a Galicia
Pl. Padrón
2005.
Bust en bronze de Rosalía de Castro sobre un cub de marbre de Porriño que fa de pedestal. La figura de la poetessa i escriptora te la vista en direcció a Padrón. Va ser un obsequi de la Xunta de Galícia.
|
Monument a Mollet Ciutat Pubilla de la Sardana
Parc de Can Mulà
1992. Lluís Gueilburt
Conjunt en ferro i pedra artificial amb llegenda en coure forjat i bronze, recordant que l'any 1992 Mollet va ser capital de la sardana.
|
Monument a l'ofici de ferrer
Pl. dels Ferrers
1997
Element escultòric al·legòric format per dues encluses, antigues eines de ferrer, datades dels anys 1867 i 1912, que van ser adquirides a la família molletana que n'exercí l'ofici durant quatre generacions.
|
|
Monument a les persones assassinades als camps nazis
Pl. Amical Mauthausen
1991. Joaquim Camps
Escultura de bronze sobre esglaons de granit, especialment dedicada als quatre molletans que van morir al camp de concentració de Mauthausen: Vicenç Bach, Pere Cuyàs, Joan Molins i Joan Tura.
|
|
Monument al Pont de la Mandra
Rbla. Fiveller
Manuel Ribas Piera
Travessava el torrent Caganell (que passa per sota de la Rambla i desemboca al riu Besòs) entre la plaça de Catalunya i l’avinguda de la Llibertat. Era un lloc on habitualment es trobaven els homes; se’l va anomenar de la mandra, perquè hi feien petar la xerrada sense pressa. Va desaparèixer, igual que els altres ponts, quan el torrent es va cobrir, després de la guerra (l’any 1939 van posar la primera pedra).p>
|
|
Monument a Rafael Casanova
Av. Rafael Casanova, c/ Antònia Canet
1979. Cesc Bas
Bloc en ferro i pedra artificial amb un bust parcial de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona que va defensar la ciutat l'any 1714 durant la Guerra de Successió. S'hi fa un homenatge institucional i ciutadà cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.
|
Monument a tots els vells del món
Rbla. Balmes
1995. Cesc Bas
Grup escultòric de metall polit i rovellat. Obra pòstuma de l'autor, que fou acabada pels seus col·laboradors i finançada en gran part amb aportacions populars.
L'ombra de l'estil
Rotonda del Calderí
1999. Alberto de Udaeta
Aquesta escultura conté un poema, una tanka, de Miquel Martí i Pol, escrit expressament per a Mollet
Sóc quan em mires,
però el vaivé del viure
jo te'l compasso.
Res no dura per sempre;
recorda-ho quan no em vegis.
Si em mires, pensa
que el temps tan sols és l'ombra
que t'acompanya;
jo només te'l recordo,
tu en fas vida viscuda.
|
Pau Casals
Parc de Pau Casals (av. Burgos)
2005. Ricard Mira
Obra de ferro massís, de dos metres d’alçada, de tub quadrat i 30 mm de diàmetre, amb tres mans de pintura negra i de forja d’òxid d’exterior. Pesa 70 quilos.
L’escultura ressegueix el logotip de la Banda de Joves Músics, que és la silueta de Pau Casals. Es va inaugurar l’octubre de 2005 amb motiu de la XXIV Trobada de Bandes de Catalunya a Mollet, organitzada per l’Associació Musical Pau Casals - Banda de Joves Músics.
|
|
El Pas del Temps
2002. Serra-Vives-Cartagena
Plaça Major, davant la Casa de la Vila
Una instal·lació-rellotge mesura el temps passat des de la seva posada en funcionament, l’any 1999, quan el poeta Miquel Martí i Pol va prémer el mecanisme que el va posar en marxa. La instal·lació compta el temps en segons, equivalents a batecs o impulsos. El temps, com la nostra vida, surt de dins i fuig cap enfora, des del fons de la terra cap a l’infinit. Tanmateix, queda una empremta de la vida, del nostre pas: els números que veiem reflectits a la instal·lació.
Al costat hi ha aquest poema de Miquel Martí i Pol, fet expressament per a la nostra ciutat:
El temps que compto
tu l'emplenes de vida,
fes-la tan digna
com sàpigues i puguis
pel teu bé i el dels altres.
|
Rellotge solar
Rotonda de la Farinera
1996
Les dimensions i la col·locació a terra d'aquest rellotge solar el fan especial en el seu gènere tot i que, com els altres, "només compta les hores serenes". La millor visió s'obté des dels miradors del parc de la Creueta, dedicat al món ferroviari.
Roure del Mil·lenari
Parc de Can Mulà
Plantat el 3 de novembre de 1993
Al peu d'aquest roure, un bloc de pedra recorda els inicis de la vida municipal de Mollet. El consell municipal, constituït amb Parets i Gallecs, es reunia durant els segles XVI i XVII sota uns roures coneguts com d'en Manent.
|
Santa Maria de Mollet
C/ Sant Oleguer
1962. Sebastià Badia Cerdà (Caldes de Montbui, 1916)
Escultura en pedra damunt d'un pedestal, tocant a l’església de Sant Vicenç. Al voltant de l’església hi havia la sagrera, espai de trenta passes al seu voltant, que recollira cases, horts i cementiri, i protegia els vilatans en cas d’atacs.
El monument a Maria Santíssima es va beneir i inaugurar sota l'advocació de Reina de Mollet, com a record de la Santa Missió que es predicà aquell any. La imatge és motiu de molta veneració i el jardinet que l'envolta està sempre ple de rams de flors i espelmes.
|
