Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la seva experiència com usuari mentre es navega. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració del seu navegador o obtenir més informació de la política de cookies.
Accepto
Serveis a Mollet Medi ambient Els coloms, el morrut de les palmeres i altres problemes de parcs i jardins

El coloms

Gàbia per a la captura de coloms
Gàbia per a la captura de coloms

El colom és un dels pocs animals que s’ha adaptat a viure a les grans ciutats. La similitud del medi urbà amb el seu medi natural, la falta de depredadors i l’abundància d’aliments, ha fet que proliferessin en gran mesura. Això fa que la superpoblació de coloms provoqui moltes molèsties derivades de l’acumulació d’excrements al mobiliari urbà, els terrats o les balconades, i pels sorolls en hores intempestives. També produeixen danys als edificis d’importància arquitectònica i als monuments, ja què la femta dels coloms és molt agressiva i conté elements salins capaços d’erosionar la pedra i el metall.

A més, la proliferació de coloms augmenta el risc sanitari per transmissió de malalties a grups d’especial risc, com ara els infants i la gent gran. Per totes aquestes raons, es considera una plaga quan existeix una situació demogràfica no controlada d’aus que pot provocar danys econòmics i problemes físics o de salut a les persones, als cultius o al medi ambient.

El fet de que la població de coloms creixi sense control implica que hi ha molts individus per a una mateixa font d’alimentació. Per tant, la quantitat d’aliment per a cadascú disminueix de manera considerable i es produeix una debilitat en la colònia de coloms, fent-la propensa a encomanar-se malalties i paràsits.

El problema de la superpoblació

Amb l’arribada del mes d’abril comença l’època de major fertilitat i el naixement de les cries de colom. És el moment en el que l’activitat de les aus es multiplica i també els problemes que se’n deriven: excrements corrosius a les teulades, acumulació a les canals i als forats dels edificis de tot tipus de residus que utilitzen per als seus nius, incloent cadàvers d’altres coloms, etc.

Pel càlcul del impacte que la reproducció de coloms té al medi urbà, es podria fer aquesta suposició amb base real, tenint present la paritat de sexes i que 40% de la població no es reprodueix per ser exemplars joves o senils:

1. Una parella té vuit postes anuals.
2. Les postes són de dos ous cadascuna.
3. Prosperen el 50% dels ous o dels colomins.
4. Una parella, en condicions òptimes, donaria lloc a unes 74 parelles en un any.

Un fet que ajuda a la superpoblació és la presència de persones que els hi donen menjar. Els alimentadors solen llençar pa als coloms i aquests s'acostumen a menjar només d’una varietat d’aliment; això provoca que no tinguin suficients nutrients per a un desenvolupament saludable. Els coloms aprenen amb rapidesa els horaris i els punts d’encebament, adaptant els moviments diaris a la busca d’aliment als hàbits de les persones que els hi porten menjar.

Un problema de salut pública

Aquest problema s’agreuja si hi ha presència de nens i gent gran en el llocs on hi van persones a donar menjar als coloms (parcs, jardins, patis d’escoles, etc.). A més de la brutícia que s’hi pugui generar per llençar aliments, s’incrementa el risc sanitari.

Estudis científics han demostrat que un percentatge important de coloms és portador de paràsits que infecten els humans. La infecció més habitual es fa per via oral quan un infant juga al parc amb sorra o aigua contaminada pels excrements o les plomes dels coloms. El paràsit passa de les mans a la boca i arriba  a l’intestí; a vegades, pot ocasionar problemes renals i urinaris, entre d’altres. La infecció per via respiratòria es menys freqüent, però també s’hi dóna; igual que la via ocular, quan es fregan els ulls amb les mans contaminades pel paràsit. Els coloms introdueixen, a més, altres plagues al ser portadors de puces, paparres, àcars i aràcnids.

Per aquestes raons, s’aconsella evitar situacions de proximitat permanent i en llocs poc ventilats on hi hagi una colònia de coloms important. Igualment, també és fa indispensable mantenir nets i desinfectats els llocs d’anidament, on s’acumula gran quantitat de palomina (barreja de plomes i excrements), ja què són un focus de microorganismes i paràsits que poden contaminar tant els aliments com els subministres d’aigua.

L’Ajuntament fa campanyes de control de coloms de manera periòdica per reduir el nombre d’aus i per evitar que en el moment de la cria hi hagi un increment de la natalitat, que faci incrementar la colònia que viu a la ciutat i el seu entorn. Les autoritats municipals també vetllen per a que les persones no donin menjar als coloms a la via pública.


La plaga del morrut de les palmeres

El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) produeix danys d’importància a diferents espècies de palmera fins arribar a produir la seva mort. Es tracta d'un escarabat de color vermell i negre que posa els ous a les parts tendres de la palmera; després, les larves perforen galeries a la base de les fulles i al tronc per alimentar-se fins a secar-la. Un cop l'insecte és adult es desplaçarà volant per atacar noves palmeres de l'entorn.

A la nostra zona afecta principalment la palmera canària (Phoenix canariensis) encara que també pot afectar la datilera (Phoenix dactylifera). A Catalunya, la majoria de les palmeres afectades han estat canàries i a Mollet, fins al moment, només ha afectat aquesta espècie. Els principals símptomes visibles que presenta són la inclinació i caiguda de l'ull de la planta (les fulles més joves de la part superior) i l'assecament de fulles que es van aplanant respecte el seu aspecte característic, sense cap altra causa aparent.

La prevenció i lluita contra la plaga està declarada d'utilitat pública, per la qual cosa els propietaris de palmeres afectades tindran l'obligació d'aplicar les mesures fitosanitàries establertes per a les zones demarcades. Per això, cal aplicar tractaments fitosanitaris preventius d'acord amb el protocol establert per la Generalitat de Catalunya. Les empreses de serveis que apliquen els tractaments han d'estar registrades al Registre d'empreses de tractaments fitosanitaris (ROESP).

D'acord amb el protocol, el material resultant de tallar i destruir la part afectada de les palmeres s'ha de transportar i gestionar per una empresa especialitzada, de manera que no suposi cap risc de propagació de la plaga. Queda prohibit l'abandonament d'aquest material així com el seu abocament en punts no autoritzats.


Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2015 - Ajuntament de Mollet del Vallès