La ciutat 
Història de Mollet
Història de Mollet
Menú
Història de Mollet1. Els fonaments
El municipi de Mollet del Vallès ocupa un petit tros del sector central de la plana vallesana. Un territori amable, suaument ondulat, on el torrent Caganell travessa, d’extrem a extrem, el municipi fins a l’aiguabarreig amb el riu Besòs. A banda i banda del torrent dos llargs careners de relleu afable i nom suggestiu —els Bandolers i Sant Valerià— i en la confluència amb el Besòs, una plana rica en aigua on se situa Mollet, un municipi mig urbà mig agrícola, on la ciutat compacta i moderna de Mollet contrasta amb la tradició i la innovació dels conreus de Gallecs.
Sota els camps i l’asfalt s’amaguen els orígens geològics de Mollet i Gallecs. Les roques tendres i toves que trepitgem (sorres, llims, argiles i algun nivell de conglomerats) ens relaten una llarga història d’una desena de milions d’anys. Moment en què per Mollet i comarca hi havia ramats d’hipparions, mastodonts, girafes, rinoceronts... Milions d’anys després, els humans posaven la petja sobre aquest territori.
L’abril de 2009, sortia a la llum el vestigi humà més antic conegut fins ara a Mollet. Un enorme menhir de gairebé cinc metres de llargada i sis tones de pes, amb relleus i gravats d’excepcional vàlua, una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys a Catalunya, una peça única de referència internacional. A aquest menhir neolític cal sumar-hi dos monuments megalítics més, avui desapareguts: la Pedra Salvadora i la Pedra de Gallicant.
2. Del X al XIV
Les primeres referències documentals de Gallecs i Mollet són, respectivament, de l’any 904 i 993.
A meitat del segle X, Gallecs i Mollet eren petits nuclis de població envoltats de camps i de boscos. La parròquia de Mollet va créixer vinculada al domini de la seu episcopal de Barcelona. El bisbe tenia un ampli domini senyorial de terres i drets, i un batlle administrava les possessions. Sabem que, a finals del segle XI, es va construir una església romànica i al seu voltant, un grup d’edificacions formava la sagrera, que protegia les persones i els béns que incloïa. Gran part dels habitants depenien del bisbe de Barcelona, però una part del domini corresponia a una família noble, els Mollet, que van adoptar el topònim del poble com a cognom i van discutir l’autoritat del bisbe.
A començaments del segle XIV, uns quants senyors formaven la universitat de parroquians, que en un moment donat es va enfrontar a Marc Planella, de la casa de Vilatzir, l’actual Torre de Malla. El motiu va ser que el 1381, Planella va comprar al rei la jurisdicció de les parròquies de Mollet, Gallecs i Parets (que formaven una batllia) i això implicava els drets d’impartir justícia i de recaptar impostos, però els vilatans van actuar com una única universitat i van aconseguir tornar a dependre del rei, que també va accedir a incorporar les tres parròquies a la ciutat de Barcelona, com a carrer. Era l’any 1393 i Mollet formava part del Consell de Cent; això va suposar prosperitat per al poble i un enfortiment de l’organització col·lectiva, que quedava definida pel batlle, la cúria i els síndics.
Del passat medieval de Mollet resta dempeus l’església romànica de Santa Maria de Gallecs (s. XII), la base del campanar de l’església de Sant Vicenç (s. XI-XII) així com diverses masies que tenen el seu origen en aquell període.
L’any 2006, es van trobar, en un solar proper a la plaça Prat de la Riba, dintre del perímetre de l’antiga sagrera medieval de Mollet, diverses restes arqueològiques, on cal destacar dues sepultures del segle XII. Darrerament, també s’han trobat, en un solar uns metres més avall, diverses sitges del mateix segle.
3. Del XV al XVIII
Des de la fi de l’Edat Mitjana fins a bona part entrada l’Edat Moderna, el consell municipal es reunia sota els roures d’en Manent, i, en cas de pluja, a can Ros (a mig camí de les tres vil·les de la batllia: Mollet, Parets i Gallecs).
L’any 1573 el rei concedeix el règim municipal, amb un consell ordinari format per 12 persones: un batlle, un clavari, dos jurats i vuit consellers. Aquest funcionament té poques variacions fins al decret de Nova Planta, el 1714. Arran de la derrota catalana a la Guerra de Successió, les autoritats borbòniques aboleixen les antigues lleis i l’alcalde passa a ser un administrador en lloc del cap polític del municipi. Mollet llavors depèn del corregiment de Mataró i l’Ajuntament és supervisat en molts aspectes per l’alcaldia major de Granollers. Els noms de les famílies que des del segle XIV fins al XVIII formen part dels consells sempre els trobem vinculats a famílies pageses influents: Borrell, Fonolleda, Ros...
La població de la batllia es manté quasi estancada entre el 1497 i el 1708 (entre 340 i 385 habitants), però al llarg del segle XVIII augmenta força: el 1787 arriba a 768 habitants (a Mollet li correspon un 55%, un 35% a Parets i un 10% a Gallecs).
A més de la tasca religiosa, l’església de Mollet acompleix funcions socials i de lideratge. El 1498, es comença a construir una nova església, d’estil gòtic tardà, que substituirà l’anterior romànica.
Mollet es trobava en una zona estratègica de pas per on passaven dos camins rals: el de Barcelona a Vic i el de Barcelona a Girona i França, que representaven sovintejats moviments de tropes, a més d’un flux comercial i cultural important. El primer travessava el poble i el segon anava paral·lel al riu Besòs; patia, a més, freqüents atacs de bandolers, sobretot a la Pineda Fosca.
Però governar un municipi amb tres parròquies no era tasca fàcil, i sovint hi havia conflictes. L’any 1732, Parets va demanar-ne la separació.
4. El segle XIX
Els inicis de la industrialització a Mollet tenen en el sector tèxtil un clar protagonista. A mitjan segle XIX hi havia 1.400 habitants, i, tot i que el 1870 s’hi instal·la una fàbrica de cotó, és un poble bàsicament agrícola que conrea, per aquest ordre, blat, cànem, llegums, blat de moro i vi (la crisi de la fil·loxera arriba a Mollet el 1886 i el 1898 ja ha destruït quasi totalment la vinya).
Durant aquest segle, els esdeveniments polítics segueixen la dinàmica de la política estatal (l’any 1849 Parets s’havia independitzat de la batllia). Entre els fets bèl·lics que viu Mollet, destaca una batalla a l’inici de la Guerra dels Segadors, quan els catalans van derrotar les tropes franceses. Més endavant, durant la Guerra del Francès, Mollet queda entre els dos exèrcits: el 1810 hi ha una batalla a les rodalies on les tropes espanyoles guanyen les franceses; destaquen els molletans Alsina i Gaietà Ventalló en la lluita contra els invasors. A partir de 1868 es consolida l’estat liberal; el 30 de setembre la revolució arriba a Mollet: grups de persones es concentren davant de l’Ajuntament i cremen un retrat de la reina Isabel II; la candidatura liberal guanya les eleccions municipals, fet denunciat com a frau per Vicenç Plantada, que fa un al·legat a favor del sufragi universal (Plantada, nascut el 1839, és mestre, veterinari, escriptor, inventor i motor de moltes iniciatives polítiques catalanistes).
Des del 1848 hi ha una carretera que comunica Barcelona, passant per Mollet, amb Girona i Portbou. El 1854 arriba el primer ferrocarril, en la mateixa direcció; el 1862 comença a funcionar la línia a Sant Joan de les Abadesses (més endavant arribarà a Puigcerdà) i el 1880 s’hi suma el tren del Calderí (que tanca el 1932)
La proximitat del nucli barceloní i les bones comunicacions fomenten l’arribada de les primeres fàbriques. El 1891 arriben els germans Moretó i comencen amb una serradora, però el 1895 instal·len un molí per moldre cereals, els orígens de l’actual Farinera Moretó. El 1897 comença a funcionar la Tenería Moderna Franco Española, coneguda com la Pelleria.
Quan acaba el segle, Mollet és un poble dedicat a l'agricultura, amb una incipient indústria, on viuen poc més de 2.000 habitants, amb alguns molletans claus com Fèlix Ferran, nascut el 1814, introductor de millores per a la agricultura i pioner en la replantació de vinyes amb ceps americans.
5. El segle XX
Mollet estrena segle amb les seves indústries més emblemàtiques concentrades a tocar a la via fèrria, que s’hi instal·len per l’abundor d’aigua, perquè s’allunyen de l’agitació social i sindical de Barcelona, i perquè disposen de mà d’obra. Així, el 1900 s’hi instal·la la fàbrica tèxtil de Can Fàbregas i el 1919 ho fa una altra, Can Mulà, propietat de Frederic Ros Sallent, que inverteix les rendes agrícoles també en el tèxtil. Fins als anys seixanta, el sector industrial molletà gira al voltant d’aquestes dues fàbriques, més la Pelleria. Del 1900 al 1940 la població s’havia multiplicat per tres.
La majoria de la gent, però, encara vivia del camp. Els treballadors de la indústria compartien la seva activitat laboral amb feines agrícoles i no tots els pagesos eren propietaris de les terres que conreaven; alguns ho feien a canvi d'una part de la collita. L’any 1922 Feliu Tura i Pere Bonvilà promouen la creació de la Unió de Rabassaires, per defensar la pagesia.
Durant el primer quart de segle, l’Ajuntament encarrega a l'arquitecte municipal Domènec Sugrañes la planificació del creixement urbanístic del municipi, amb l’elaboració d’un plànol on projecta les àrees de creixement, les activitats comercials i els serveis.
La gent organitza l'assistència amb la creació de germandats, l'objectiu de les quals era l’ajuda moral i material en cas de malaltia. Algunes s'havien fundat ja el segle XIX i s'acabaren fusionant l'any 1933 en la Societat de Socors Mutus de Mollet. Han quedat en la memòria col·lectiva metges com els doctors Duran, Tiffon, Puigcercós, Rosés o Vilaseca.
La població obrera molletana va tenir un considerable protagonisme social i polític els anys de la Segona República i la Guerra Civil. L’abril de 1931 guanyen les candidatures republicanes i es constitueix el nou consistori amb Feliu Tura com a alcalde. L’octubre del 1934, Mollet participa en la vaga general contra la dretanització del govern de l’Estat; el desenllaç general és la suspensió de l'Estatut i l’empresonament del Govern català. Feliu Tura, alguns regidors d'ERC i membres de la CNT de Mollet passen per la presó. A partir de llavors, antics regidors de l’època de la dictadura i alguns suplents de les llistes de la Lliga es fan càrrec de l’Ajuntament.
A les eleccions del febrer de 1936, guanya de nou l’esquerra, però el 18 de juliol els militars espanyols s'alcen contra la República i s’inicia la Guerra Civil. Es crea un Comitè de Milícies Antifeixistes que agrupa tots els partits i sindicats del Front d'Esquerres i l’octubre es constitueix l’Ajuntament amb representants de la Unió de Rabassaires, ERC, CNT, PSUC i POUM.
Es formen comitès obrers a les grans indústries; es col·lectivitzen els oficis menestrals i la terra, així com el teatre, el cinema, les barberies i els forns. Es crea una oficina d’habitatge, les parelles molletanes fan ús del dret de matrimoni civil, s’afavoreix un ensenyament modern i en català, es crea ocupació en obres públiques... Durant la guerra, Mollet pateix la manca d’aliments, l’arribada de refugiats i els bombardejos, el primer, el 8 de gener de 1938, als Quatre Cantons, que mata 16 persones i en fereix moltes més; el segon, el del 25 de gener de 1939, quan avions italians bombardegen Berenguer III i la riera Seca: maten 8 persones i en fereixen més. Dos dies després, les tropes franquistes entren a Mollet i nomenen alcalde l’industrial Simeó Rabasa.
Amb la implantació del nou règim, canvia el marc polític i social. Un centenar de soldats molletans havien mort al front i un altre centenar de persones s’exilia; prop de 120 persones passen per presons i camps de concentració d’Espanya, quatre més moren al camp de concentració de Mathausen i el resultat dels judicis sumaríssims és de quatre condemnes a mort, on destaca l’exalcalde Josep Fortuny, que havia substituït Feliu Tura al capdavant de l’alcaldia.
La penúria econòmica, la repressió i la manca de llibertats dominen el panorama. Una de les primeres tasques del nou Ajuntament és la depuració dels funcionaris municipals. La documentació passa a ser escrita en castellà, es prohibeix l'ús públic del català, i s’incorpora el llenguatge i la simbologia del nou règim. El consistori franquista comença dues grans obres: la cobertura del torrent Caganell, un focus d’infeccions, que ja havia plantejat l’Ajuntament republicà, i la construcció de l’església derruïda, per la qual cosa obliguen a contribucions econòmiques o en espècies a totes famílies. La nova església s’inaugura el 14 d'abril de 1941.
A inicis dels cinquanta, el moviment migratori comença a créixer de manera espectacular: es passa dels 6.000 habitants als 20.000 l’any 1970, en un creixement industrial, demogràfic i urbanístic poc planificat, que atén només la demanda urgent d’habitatge i provoca l’especulació del sòl, amb nous nuclis perifèrics massificats i degradats per absorbir l’allau de nouvinguts.
Durant les primeres dècades de la dictadura, els molletans i les molletanes aprofiten els petits espais de llibertat, com el del Centre Parroquial, per fer teatre, cinema, butlletins... A partir de 1964 s’inaugura el Casal Cultural, promogut per Simeó Rabasa, amb casal d’avis i biblioteca, que durant els anys posteriors esdevé un focus d’activitats culturals i reivindicatives.
Els anys seixanta, a prop del riu Besòs, es creen els polígons industrials de Can Magre, Can Magarola i Can Prat. La crisi del tèxtil dels anys setanta provoca la diversificació de la indústria, que s’amplia, sobretot, als sectors metal·lúrgic i químic. A inicis dels anys setanta, el govern de l’Estat planteja l'expropiació d’uns 5 km2 de la zona rural de Gallecs, per fer-hi una gran ciutat. S’expropien els terrenys, però, per sort, la ciutat no es porta a terme. Pel que fa a l’ensenyament, per atendre la forta demanda d'escolarització, es creen nous centres escolars públics i privats.
La dictadura de Franco continuava, però cada cop tenia més oposició. Al Centre i al Casal, la joventut s’organitza per fer teatre, cine-fòrum, recitals... La primera manifestació d’aquesta època a Mollet és per demanar aigua.
El 1975 Franco mor i Adolfo Suárez, un home sorgit del règim, s’encarrega de tirar endavant la transició. El 15 de juny de 1977 hi ha les primeres eleccions democràtiques, que guanya la UCD, el partit de Suárez. Entre el 1975 i el 1979, l’efervescència s’estén a l’entorn educatiu, sindical, veïnal... Es lluita pel primer institut d’ensenyament secundari i s'avança cap a la millora de la qualitat; Raimon i Lluís Llach fan recitals de cançó, es fa la primera Setmana de Cultura Catalana, hi passa la Marxa per la Llibertat...
La llista del PSUC, encapçalada per Anna Bosch, guanya les primeres eleccions municipals el 1979, a qui segueix en l’alcaldia Carme Coll, del mateix partit. Aquests primers anys, s’aprova el Pla General d’Urbanisme, que permet planificar el futur de la ciutat, s’atura el projecte de la macrociutat a Gallecs, es recuperen tradicions i festes, s’avança en la renovació pedagògica i la implantació del català a l’escola i les classes d’adults fins que els anys vuitanta es completa la xarxa de centres escolars públics.
El 1987 Montserrat Tura, del PSC, és elegida alcaldessa, càrrec que exerceix fins el 2003. A principis dels anys noranta s’inaugura la Biblioteca Can Mulà, les pistes d’atletisme i l’Escola de Música. La ciutat ja ha superat els 40.000 habitants. L’any 1992 Mollet és la subseu de tir dels Jocs Olímpics i Paralímpics, espai on s’instal·la, després, l’Escola de Policia de Catalunya (actualment, l’Institut de Seguretat Pública). L'any 1993 es commemora el Mil·lenari de la ciutat, el 1994 neix el Centre d’Estudis Molletans, el 1995 surten per primer cop a la Festa Major les Colles de Morats i Torrats, a principis de 1996 s’inaugura el nou Mercat Municipal i el 1999 el Museu Abelló obre les seves portes. La construcció de la variant de la N-152 l’any 1990, facilita la transformació física d’una bona part de Mollet. L’Illa de Can Mulà i Can Fàbregas són exemples de densitat i barreja d’usos.
6. El segle XXI
El nou mil·lenni s’inicia amb la inauguració del Complex Esportiu Ca n’Arimon, seguit del parc dels Colors, de Miralles; de la Casa de la Vila amb un mural de Brossa, de les primeres escoles bressol, de la inauguració del remodelat mercat vell com a espai polivalent, d’un mercat setmanal potent que es fa cada dimarts... Els últims 15 anys, Mollet ha desenvolupat un model de ciutat compacta, amb tres elements que marquen i limiten el terme municipal: la reserva de l’espai de Gallecs, que limita al 50% el seu desenvolupament urbà, la pràctica ocupació del sòl disponible per a nous desenvolupaments, i la reducció de l’espai com a conseqüència de les infraestructures de comunicació que la travessen.
Des de les empreses municipals EMFO, Mercamollet i Promosol es treballa per crear ocupació i promoure l’activitat econòmica i comercial. Gallecs és inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN) i des del Consorci de Gallecs i l’Associació de Pagesos es promou l’agricultura ecològica i la recuperació de varietats tradicionals. El 2010 s’inaugura un hospital de referència per als pobles veïns i el 2011, finalitza la urbanització del polígon industrial i de serveis de La Farinera, un espai d’emplaçament estratègic amb una bona connectivitat viària. El repte, com defineix el Pla Estratègic 2025, és poder impulsar una major activitat productiva basada en una renovació, diversificació i qualificació empresarial, on Mollet lideri l’entorn territorial del Baix Vallès.
L’any 2011 passen de 52.000 els habitants de la ciutat. Agermanada amb Rívoli (Itàlia) des del 1986 i amb Cinco Pinos (Nicaragua) des del 1989, la ciutat reconeix el treball i l’esforç dels seus molletans il·lustres Joan Abelló, Jordi Solé Tura, Josep Solà, Josep M. Pou... i molts d’altres —que han rebut l’agraïment de la ciutat en forma de distincions cíviques— que de forma anònima i callada han contribuït a fer de Mollet la ciutat que ara és. Des del 2004, l’alcalde de la ciutat és Josep Monràs.
La realització d'aquest web ha estat possible pel suport econòmic d'un projecte cofinanciat pel MInisteri d'Indústria, Turisme i Comerç, dins del Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011, referenciat amb el núm. TSI-050100-2009-58 GESTIONaCONMOLLETDELVALLES.
